Calaix

Aquí van uns quants poemes sueltos:

 

Vida

Se me ha hecho la boca
agujero y los ojos, agua
se me ha roto la mano en cinco dedos
se me ha partido el culo en dos gajos

yo era un trozo de barro compacto
sin fisuras ni aristas ni poros ni ángulos
iba por la vida como pilar de iglesia
rotunda, sin curvas, de una pieza

una noche, sin embargo
se me apareció alguien
con cara de luna y pupilas de gato
y una lengua fina, suave
que culebreando
me cinceló entera
de izquierda a derecha
y de arriba hasta abajo

Se me hizo la boca agujero
y los ojos, agua
se me rompió la mano
en cinco dedos traviesos
y el culo, abierto en dos nalgas
se arrojó a la vida


La ciutat als meus peus

Com una catifa que palpita encongida
la ciutat als meus peus
vol cridar i li surt un sospir
apagat, com sorgint dels pulmons
d’un boig amb camisa de força

Allà a baix, dins un cub minúscul envoltat
d’altres cubs minúsculs
una dona sosté el seu propi cap
amb les dues mans
perquè no caigui a terra i s’esclafi

Des d’aquí dalt, amb el poder que em dóna
tenir la ciutat als meus peus
agafo unes pinces i enganxo la dona pel cap
amb suavitat, com una lleona al seu cadell
i l’elevo per sobre del brogit de tants caps que
lluiten per no esclafar-se
i la deixo sospesa en l’aire
en l’espai sense sostre ni marges
on tot és possible


Atornillada a su butaca

Atornillada a su butaca
– su butaca de siempre
su nicho de ahora –
la vieja se aburre
se retuerce
se consume
llora baba, bilis,
recuerdos, anhelos
sobre sus piernas
muertas

“Maldita butaca”,
grita la vieja

Verano. Moscas
Carne estancada
Tiempo en suspenso

“Maldita butaca”,
repite la vieja
clavando las uñas
en los brazos caídos
de su butaca eterna

La butaca se encoge
La vieja respinga
La butaca se agita
La vieja despega

“Fondona”, le escupe la vieja
“Hundida”, responde la butaca
“Borrosa”, replica la una
“Marchita”, añade la otra

“Urraca”
“Demente”
“Frígida”
“Moribunda”
“Apestas a orines”
“Ojalá revientes”

Y las dos se hacen una
Un único mueble
invocando al techo


Check in

Què porta a la maleta?
Un parell de mitjons
i uns quants souvenirs

Doncs senyoreta,
jo el que hi veig
és un pare cabron
que la maltractava
i una mare borratxa
que ho tolerava

Però senyor,
sigui comprensiu…

Si jo l’entenc, senyoreta
però les regles són les regles
no puc fer excepcions

I jo també l’entenc, senyor
però no m’entén vostè a mi?
¡Necessito passar!
Potser vostè no ha tingut
un pare cabron
ni una mare borratxa
però se’n pot fer al càrrec?

D’acord, passi, senyoreta
faré una excepció amb vostè
però tingui en compte
que això és un favor personal
que no em permeten deixar passar
maletes tan pesades


Pasos

A veces
los pasos
se me acumulan
y se me enredan
entre las piernas
y los piso sin querer

A veces
los pasos de ahora
se me juntan
con los de ayer
o con los de mañana
y se me hace un lío
tremendo de pasos
que al final
me hacen caer

A veces
sin darme cuenta
voy corriendo
detrás de las huellas
de los pasos
que voy dando

y otras veces
no muchas
los pasos
sólo pasan
sin prisa
charlando

distraídos
de su juego
ignorantes
de su rastro

y me dejan
paseando
tranquila
un rato

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s